Profecia és dir allò que Déu diu; molt sovint consisteix a proclamar més que no pas a predir fets futurs.

De vegades, tanmateix, les profecies prediuen el futur. A les acaballes d’octubre Pat Robertson va declarar que havia sentit que el Senyor li deia: “Sense cap mena de dubte, Trump guanyarà les eleccions”. En favor de Robertson, s’ha de dir que a Trump li va anar molt millor que no s’esperava. Amb els setanta milions de vots de Donald Trump, que aparentment és el segon vot global més gran de la història dels EUA, algú podria pensar que Robertson realment va escoltar quelcom. Però, el que va sentir ho explicava tot?

En algunes eleccions, les profecies són quelcom més que una aposta amb el 50% de probabilitat d’encertar-la. L’any 2016 el pastor i profeta Jeremiah Johnson va predir amb encert el primer mandat de Trump, abans que fos proclamat líder del Partit Republicà en les eleccions primàries. Robertson no va ser l’únic que va veure una altra victòria del president l’any 2020. La majoria de profecies públiques, incloent-hi les de Johnson, afavorien Trump; en alguns casos esmentaven unes eleccions disputades.

Nogensmenys, fins i tot alguns dels qui van votar Trump van sentir que Déu els deia que Biden guanyaria, aquesta vegada. Ron Cantor, un líder messiànic establert a Israel, va dir en dues ocasions haver escoltat de Déu que Biden guanyaria per causa de com l’església havia idolatrat Trump. Va dir que “fins i tot si es produís un miracle i [Trump] fos reelegit, cosa que com més va, menys versemblant sembla, i es demostrés que la resta de profetes tenien raó, aquesta admonició seguiria en peu”.

Si els resultats electorals es mantenen, malgrat els recomptes i els casos davant els tribunals, significa això que la resta, els qui van predir una victòria de Trump, eren falsos profetes?

Els errors en la profecia no comporten que tot aquell que s’equivoca sigui un fals profeta, de la mateixa manera que els errors en l’ensenyança no fan que tot aquell que s’equivoca sigui un fals mestre. Però els falsos profetes existeixen; fins i tot els cessacionistes, aquells que no creuen que el do de profecia genuí segueixi vigent, estan d’acord que els falsos profetes existeixen.

Siguin falsos profetes, o no ho siguin, les profecies equivocades àmpliament divulgades suposen una deshonra molt gran al nom de Déu, i han de ser tractades amb molta serietat. Aquells que ja acostumen a fer befa dels cristians poden trobar més munició per ridiculitzar-nos. A Deuteronomi 18 trobem un advertiment contra les profecies equivocades, per bé que es refereix a profetitzar “presumptuosament”; la paraula hebrea generalment implica una rebel·lió insolent (com a Deuteronomi 1:43 i 17:13).

“Si allò que el profeta anuncia en nom del Senyor no es compleix, vol dir que no ho ha dit el Senyor”, llegim a Deuteronomi 18:22. “Aquest profeta és un presumptuós. No tinguis cap por d’un home així” (BCI).

Escoltar Déu

Però fins i tot la profecia veritable pot ser més complicada del que ens agradaria. Sovint, a la Bíblia, els veritables profetes actuaven de manera que l’altra gent considerava excèntrica (Jeremies 19:10; Fets 21:11); els seus coetanis, sovint, els consideraven mentalment inestables (2a Reis 9:11; Jeremies 29:26; Joan 10:20).

A diferència de les profecies sobre els propòsits de Déu a llarg termini, la majoria de les profecies que trobem a la Bíblia sobre els seus propòsits a curt termini són condicionades, encara que no sigui explícit. Així, la profecia de Jonàs dient: “D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda” (Jonàs 3:4) no es va acomplir als temps de Jonàs, ja que Nínive va penedir-se.

Article continues below

Jeremies explica aquest procés de manera planera: “En qualsevol moment que jo digui contra una nació o contra un reialme, que l’arrencaré, que l’abatré i que la destruiré, si aquella nació que he amenaçat es converteix de la seva maldat, jo em desdiré del mal que pensava fer-li. I en qualsevol moment que jo digui referent a una nació o un reialme que l’edificaré i l’arrelaré, si comet allò que és dolent als meus ulls, no escoltant la meva veu, jo em desdiré del bé que havia decidit de fer-li” (Jeremies 18:7–10, BEC). Existeixen diverses perspectives sobre el funcionament de la profecia condicionada. La meva opinió és que Déu coneix per endavant les eleccions humanes i els resultats finals, però alhora s’adapta als temps de les persones per causa de la nostra limitació dins una realitat temporal.

De manera semblant, Déu de vegades ajornà els resultats promesos. Elies va profetitzar la destrucció del llinatge d’Acab (1a Reis 21:20–24). Tanmateix, després que Acab s’humiliés, Déu va dir a Elies, en privat, que ja que Acab s’havia humiliat, “no faré venir aquella desgràcia en vida seva; la faré caure sobre el seu llinatge en temps del seu fill” (21:29, BCI). De la mateixa manera, Déu va encomanar tres tasques a Elies (1a Reis 19:15–16). Elies va complir, directament, una d’aquestes: ungir Eliseu. Les altres dues van ser acomplertes per Eliseu i per un profeta que aquest, al seu torn, va ungir. La major part de la missió va ser acomplerta per algú altre.

Sovint les profecies bíbliques ens diuen més sobre què que sobre quan. Per exemple, els dos primers capítols de Joel descriuen una invasió imminent de llagostes en termes del dia del Senyor, el moment en què Déu jutja. L’últim capítol, no obstant això, sembla que descrigui una invasió real el dia del judici final de Déu (3:9–17, especialment el versicle 14). És a dir, en les profecies, els esdeveniments recents poden presagiar esdeveniments futurs, sense prendre’s la molèstia d’especificar el temps entre ambdós. Així és com els cristians veiem les profecies de l’Antic Testament sobre la vinguda del Messies; ningú, anteriorment, havia entès que Jesús vindria dues vegades.

Així doncs, eren la majoria de profecies sobre les eleccions nord-americanes condicionades? O, senzillament, estaven equivocades? Al cap i a la fi, qualsevol pot dir: “El resultat de les eleccions serà així i aixà; sempre que hi hagi prou gent que voti aquest o aquell”. (Encara que, vistes les perspectives electorals negatives de Trump, les profecies que afirmaven la seva victòria eren més aviat agosarades).

Escoltar els nostres propis ecos

Però fins i tot la gent piadosa pot, de vegades, malinterpretar allò que sent. No tothom escolta Déu, sempre, tan clar com ho va fer Moisès, cara a cara (Nombres 12:6–8). Natan va haver de corregir la garantia que havia donat a David després que el Senyor parlés amb ell (2a Samuel 7:3–5). Fins i tot profetes pietosos de la cort, com Natan, poden errar i assumir coses incorrectament, mentre tot va bé.

Article continues below

Aquest problema no es limita, tanmateix, als profetes de la cort. Quan Joan el Baptista sentí que Jesús estava guarint persones, va qüestionar la seva identitat (Mateu 11:2–3; Lluc 7:18–20). Probablement Joan va fer això perquè, anteriorment, havia sentit de Déu que el qui havia de venir batejaria amb l’Esperit i amb foc (Mateu 3:11; Lluc 3:16). Fins on Joan sabia, Jesús no estava batejant ningú amb foc. El que Joan havia sentit de Déu era correcte, però la inferència de Joan era errònia, ja que ell, com tots els profetes, només coneixia una part del conjunt sencer.

No tan sols són totes les profecies parcials, sinó que, encara amb més perill, de vegades podem confondre la nostra interpretació equivocada amb el missatge de Déu. Alguns potser recordem temps en què pregàvem per l’espòs o esposa correctes, o la feina correcta; com més emocionalment involucrats estem en una decisió, més difícil resulta, sovint, pensar i escoltar amb claredat.

Aquesta podria ser la raó per la qual Lluc s’absté de qualificar de “profecia” el discurs, guiat per l’Esperit, que trobem a Fets 21:4. Els amics de Pau van dir-li, “moguts per l’Esperit”, que no pugés a Jerusalem. Tanmateix, Déu ja li havia dit al mateix Pau que anés a Jerusalem (el significat més probable de Fets 19:21). Els amics de Pau van sentir, i no s’equivocaven, que a Jerusalem patiria (20:23; 21:11) però van equivocar-se inferint, a partir d’aquesta informació, que no havia d’anar-hi (21:12–14; vegeu també 2a Reis 2:3–5, 16–18). La subjectivitat és complexa; però, mentre necessitem la saviesa del Senyor, haurem de viure amb cert grau de subjectivitat.

Això és així perquè tota profecia és “incompleta” o “limitada”, de la mateixa manera que el coneixement dels mestres és “imperfecte” o “limitat” (1a Corintis 13:9). Fins que Jesús torni el nostre coneixement és limitat i parcial (v. 9–12). Dir que totes les profecies que van acabar a la Bíblia són perfectes no significa que cap dels servents de Déu mai pronunciés profecies imperfectes. Aquesta és la raó per la qual Pau insisteix que tota profecia sigui examinada (1a Corintis 14:29). Ens avisa que no apaguem l’Esperit, ni menyspreem les profecies; en comptes d’això, hem d’examinar-les, retenint el que és bo i descartant el que és dolent (1a Tessalonicencs 5:19–22).

Certes ensenyances populars han fet que algunes profecies contemporànies siguin encara més problemàtiques. Crec que els excessos en les ensenyances sobre “confessió positiva” han introduït una important font d’errors potencials en la pràctica de la profecia. Fins i tot molts cercles que repudien la teologia del “demana-ho i reclama-ho” ara practiquen les “declaracions profètiques”. Algunes d’aquestes declaracions pretenen ser afirmacions de fe. Jesús, al cap i a la fi, ens convida a donar ordres fins i tot a les muntanyes, per fe (Marc 11:23). Però la fe només pot arribar a ser tan bona com el seu objecte; Jesús especifica, a l’anterior versicle (22), que l’objecte de la fe és Déu mateix. Les “declaracions” profètiques són buides a menys que Déu les autoritzi i ens hi condueixi. Com llegim al llibre de Lamentacions, “Qui parla, i allò que diu es compleix? Qui dóna les ordres, llevat del Senyor?” (Lamentacions 3:37, BCI).

Article continues below

Escoltar coses diferents

La gent més prominent que afirma parlar en nom de Déu no sempre té raó, però això no significa que Déu no parli. L’any 2008, un ministre de culte etíop, que no sabia res sobre mi, va profetitzar amb encert en referència al meu fill, i sobre els dos llibres importants que jo estava escrivint. Em va confondre que digués que el segon llibre seria més llarg que el primer. Esperava que el meu comentari sobre el Llibre dels Fets fos publicat primer; va acabar tenint més de quatre mil pàgines. Malgrat que em va impressionar en part, vaig pensar que Mesfin havia d’estar equivocat pel que fa al llibre més llarg. Però el meu llibre sobre miracles, que va resultar tenir només mil cent pàgines, va acabar publicant-se abans que el comentari dels Fets. Mesfin tenia raó, i jo m’havia equivocat.

L’any 2020 molts cristians han escoltat com diferents líders profetitzaven que Trump tornaria a guanyar les eleccions. Alguns, com Jeremiah Johnson, han continuat afirmant que la seva profecia acabarà sent certa, en última instància. D’altres, com Kris Vallotton, han demanat disculpes públicament. Per ara, molts pensaran que la profecia era contingent; que el temps no era el correcte; o, més probablement, que era errònia.

Malgrat que no he donat suport a Trump, sí que desitjo veure com les profecies que vénen de Déu es confirmen, i puc entendre la decepció.

No sóc profeta, però els meus somnis m’han generat recels. Per exemple, el març de 2016, vuit mesos abans de les eleccions, vaig somniar que Trump podria ser com el Jehú bíblic (2a Reis 10:28–31) i que necessitava penediment. El maig de 2016 vaig somniar que Déu s’enfurismava amb Trump pel seu (futur) maltractament de nens refugiats. Més endavant vaig somniar que les seves paraules provocaven disturbis relacionats amb la qüestió racial. Després de les eleccions de 2016, vaig escriure al meu diari: “Em pregunto per què, havent tingut aquests malsons sobre ell, no hi ha molts d’altres que vegin el mateix”. L’any següent vaig somniar que jo advertia els seguidors de Trump sobre la reacció brutal que arribava: “Ja que han sembrat ventada, colliran tempesta” (Osees 8:7, BEC).

No vaig poder desempallegar-me d’aquests somnis, encara que molta gent que respecto donés suport al president, per raons que jo podia entendre. De vegades la meva pròpia perspectiva ha vacil·lat, ja que sóc pro vida i aprecio el respecte del president cap als evangèlics. L’agost de 2020 vaig somniar que Trump perdia les eleccions de l’any 2020. Tan sols va ser un somni. Tinc tota mena de somnis, i encara que alguns semblen significants, no sempre estic segur de com interpretar-los. Alguns, probablement, es vegin influenciats pel fet que miro les notícies de la BBC abans d’anar a dormir. Els somnis em motiven, almenys, a pregar.

Article continues below

Les perspectives poden diferir, i cadascú veu només una part del conjunt. Podem estar segurs d’una cosa: El Senyor segueix al control de la història, i podem viure a través de la seva Paraula a les Escriptures, que és certa, independentment de cap altra cosa.

Si contra tot pronòstic, Trump acaba esdevenint president, les profecies atrauran l’atenció pública a l’obra de Déu. En cas contrari, potser és que, en comptes d’això, Déu vol posar l’atenció en la necessitat de fer net dins de molts cercles carismàtics. L’encoratjament de l’Esperit no sempre es tradueix en les paraules que volem escoltar; les “declaracions profètiques” poden enterbolir el missatge real que Déu ens està enviant; i dependre d’allò que altres diuen que Déu ha dit pot ser un mal negoci (vegeu 1a Reis 13:11–32).

Com a cristià carismàtic, m’agrada veure que les profecies s’acompleixen. Però les profecies han de ser examinades. Sempre que sigui possible, abans de fer-se públiques. I, quan calgui, també després.

Craig Keener és catedràtic F. M. and Ada Thompson d’Estudis Bíblics a Asbury Theological Seminary. És autor de Christobiography: Memories, History, and the Reliability of the Gospels, llibre amb el qual va guanyar un premi CT Book Awards l’any 2020.

[ This article is also available in English español Português 简体中文, and 繁体中文. See all of our Catalan (català) coverage. ]