“No us enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull”, llegim a Gàlates 6:7 (BCI).

Aquesta última temporada de sembra en el terreny polític ha portat la collita que hem vist recentment al Capitoli.

Els pares ensenyen als seus fills que les accions tenen conseqüències. Malauradament, trobem molts exemples, aquests dies, de gent que sembla que no hagi après aquesta lliçó. Encara més inquietant és el fet que quan aquests exemples provenen d’aquells a qui se’ls ha confiat el poder les conseqüències poden ser molt més profundes.

Quan algú ocupa la posició amb més poder al món, les conseqüències poden perdurar durant generacions.

El 6 de gener de 2020 serà recordat durant anys.

Les afirmacions del President Trump sobre el frau massiu, així com el fet que no estigui disposat a acceptar el resultat de les eleccions del 2020, han tingut conseqüències. Trump ens havia avisat que en tindrien.

El mateix president va dir:

Per això que heu fet al president, molta gent no sortirà a votar, i molts republicans votaran negatiu, ja que odien això que li heu fet al president.

Les accions de Trump han fet la collita davant nostre.

Les curses electorals al Senat per Geòrgia han estat guanyades per candidats demòcrates; això tindrà un impacte significatiu sobre la llibertat religiosa i la causa pro vida, ambdues coses importants per a mi i per a molts altres evangèlics.

Trump va assegurar-se que ell era el centre d’atenció, durant les eleccions al Senat d’aquesta setmana passada; la gent ha votat en conseqüència, i les ramificacions d’això tindran un impacte sobre els mateixos evangèlics que li han estat oferint suport durant anys.

És cert que molts evangèlics van votar Trump de mala gana, reconeixent els problemes que el seu caràcter presentava, però alineats amb les seves polítiques. Tanmateix, el fruit d’això es veu avui; els evangèlics que n’han estat còmplices també han de condemnar aquesta situació.

Quan, en algunes ocasions, les protestes pacífiques per la mort de George Floyd van acabar resultant en aldarulls, molta gent, incloent-hi els seguidors de Trump en bloc, van condemnar-les sense reserves. Ara els fidels a Trump estan assaltant el Capitoli.

El que hem vist aquests dies a les nostres pantalles no és una protesta pacífica. Però, en aquest cas, l’impacte dels aldarulls a Washington DC ha portat a l’evacuació tant de la Cambra de Representants com del Senat.

Els aldarulls mai estan bé, tant si són incitats per criminals que practiquen el pillatge, com si ho són per presidents que difonen conspiracions.

L’estiu de 2020, després d’importants protestes pacífiques en protesta per l’assassinat de Floyd, van cremar cotxes i va haver-hi pillatge i saqueig a moltes ciutats dels Estats Units. Molts de nosaltres vam assistir a aquestes protestes pacífiques, clamant tant per justícia racial com per la fi dels aldarulls i la violència.

Ara els evangèlics han de denunciar aquests fets pel que són, amb la mateixa predisposició que tenien per fer-ho l’estiu passat. El que ha passat és una violació sense precedents del Capitoli per una turba fora de la llei, entre la qual molta gent que ha estat incitada per teories de la conspiració; moltes d’aquestes teories han estat difoses per certs (i, fins i tot, coneguts) cristians evangèlics.

Article continues below

Els moments definitoris del trumpisme

Durant els últims mesos hi ha hagut diversos moments definitoris que expliquen per què el President Trump ha perdut les eleccions, els republicans han perdut la cursa al Senat per Geòrgia, i com, ara, la negativa de Trump a acceptar la derrota ha inflamat alguns dels seus fidels a carregar contra el Capitoli, en unes imatges que quedaran gravades al foc a la memòria històrica dels Estats Units d’Amèrica.

Aquestes accions seran recordades per dècades.

Quan Donald Trump va irrompre a l’escena política, molts van veure’l com una alenada d’aire fresc. En comptes de sentir repulsió per la seva imatge de lluitador, els votants van sentir-s’hi atrets per la seva disposició a tornar els cops. Així i tot, aquesta tendència va produir tanta gent en contra com a favor, especialment quan creuava els límits de l’abús verbal, insultant i racista.

Després de quatre anys d’assalts sense fre, Trump ha fet d’altaveu d’una ampla gamma de conspiracions. Ha estat, tristament, una adhesió total a la pràctica del tribalisme polític, més que no pas un intent de superar-lo.

Més enllà d’enfonsar la seva campanya, aquesta tàctica ha posat al descobert la voluntat d’enterbolir les aigües de la veritat en interès propi.

Arran de les eleccions Trump ha afirmat, repetidament i sense proves, que s’havia donat un frau electoral massiu.

Per deixar les coses clares, dono suport a tots els polítics i campanyes que, a través dels canals legals pertinents, presenten els seus casos amb proves de frau electoral i inconsistències en el sistema; però Trump ja ha gaudit d’aquest dret als tribunals. Els procediments legals que va encetar no van prevaler, sovint desestimats pels mateixos jutges que ell havia nomenat.

El diumenge 3 de gener es va saber que Trump havia parlat per telèfon amb el Secretari d’Estat de Geòrgia, Brad Raffensperger (republicà), i li va demanar que “trobés” els vots suficients per ajudar-lo a guanyar, afirmant que aquests vots li pertanyien de ple dret. Això només va servir per encoratjar els demòcrates i per inquietar molts republicans.

La manera com Trump s’ha comportat li ha costat el Senat als republicans, la setmana anterior. Quan hom inunda de falsedats sobre frau electoral la ment de les persones, no ha de sorprendre que el vot vagi a la baixa.

Crec que molts altres veuran aquestes coses més clarament els següents mesos, mentre revisem els danys causats.

Més que no pas la situació política, em fa por el dany persistent al nostre testimoni, per causa de com els evangèlics (blancs) s’han apropat tant a aquest president.

Judici

L’hora de la veritat per Amèrica arriba...

Però també arriba l’hora de la veritat per als evangèlics.

Ara per ara sabem tres coses.

El caràcter importa.

Les eleccions tenen conseqüències.

I també les tenen les teories de la conspiració.

Ed Stetzer és director executiu del Wheaton College Billy Graham Center, exerceix com a degà a Wheaton College i publica materials per al lideratge eclesial a través de Mission Group. L’equip de The Exchange ha contribuït a aquest article i l’ha actualitzat.

[ See all of our Catalan (català) coverage. ]