Jump directly to the Content

News&Reporting

Els 50 països on és més difícil ser cristià l'any 2021

La recerca més recent sobre la persecució de cristians mostra que 3 de cada 4 màrtirs són de Nigèria, que apareix al grup dels 10 pitjors països en persecució de cristians per primer cop. El Sudan, finalment, desapareix d’aquest grup, mentre que l’Índia hi segueix apareixent. S’afegeix Moçambic i la RDC a la Llista de Portes Obertes.
|
EnglishespañolPortuguêsالعربيةFrançais简体中文한국어DeutschIndonesian繁体中文русскийGalego
Els 50 països on és més difícil ser cristià l'any 2021
Image: Illustration by Mallory Rentsch

Cada dia tretze cristians són assassinats al món per causa de la seva fe.

Cada dia dotze esglésies o edificis de culte cristià reben atacs.

I, cada dia, dotze cristians són arrestats o empresonats injustament, i uns altres cinc són segrestats.

Aquest és l’informe de la Llista Mundial de la Persecució 2021, que representa les últimes estimacions que Portes Obertes fa dels 50 països on els cristians són més perseguits per seguir Jesús.

“Alguns potser pensen que [la llista] tracta, principalment, d’opressió… però [la llista], realment, tracta sobretot de resiliència”, ha declarat David Curry, president de Portes Obertes (Open Doors) als EUA durant la presentació de l’informe que s’ha publicat avui.

“Els números sobre el poble de Déu que pateix haurien de significar que l’Església està morint; que els cristians estan sent silenciats, perdent la seva fe i apartant-se els uns dels altres”, ha declarat. “Però això no és el que està passant. En comptes d’això veiem, a tot color, les paraules de Déu com van ser registrades pel profeta Isaïes: ‘Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa’” (Isaïes 43:19, BCI).

Les nacions de la llista comprenen tres-cents nou milions de cristians que viuen sota nivells molt alts o extrems de persecució; això suposa un increment, des dels dos-cents seixanta milions de la llista de l’any passat.

Podrien afegir-s’hi uns altres trenta-un milions, de les vint-i-quatre nacions que queden fora d’aquest top 50, com Cuba, Sri Lanka i els Emirats Àrabs Units; això resulta en una ràtio d'1 de cada 8 cristians al món que són víctimes de persecució. Aquesta dada inclou 1 de cada 6 creients a l’Àfrica, i 2 de cada 5 a l’Àsia.

L’any passat, quaranta-cinc nacions van puntuar prou per ser registrades com a nacions amb nivells “molt alts” de persecució fent servir la matriu de 84 preguntes de Portes Obertes. Aquest any, per primera vegada en vint-i-nou anys de seguiment, les 50 nacions de la llista van entrar a aquesta categoria, a més de quatre nacions que van quedar fora de la llista per poc.

Portes Obertes ha identificat tres tendències principals que han portat a l’increment d’aquest últim any:

  • “La COVID-19 ha tingut un paper de catalitzador en la persecució per causes religioses a través de la discriminació a l’hora de rebre ajuda humanitària, de la conversió forçosa, i com a justificació per incrementar la vigilància i supervisió de la població i la censura”.
  • “Els atacs extremistes s’han estès de manera oportunista per l’Àfrica subsahariana, des de Nigèria i el Camerun fins a Burkina Faso, Mali i més enllà”.
  • “Els sistemes de censura xinesos segueixen propagant-se i estenent-se a estats emergents on també es practica la vigilància i supervisió de la població”.

Portes Obertes fa seguiment de la persecució de cristians al món des de l’any 1992. Corea del Nord ha estat al lloc número 1 durant vint anys, des que va començar la llista, l’any 2002.

La versió de 2021 segueix el període que va de l’1 de novembre de 2019 al 31 d’octubre de 2020; ha estat compilada a partir d’informes de treballadors de Portes Obertes establerts a més de seixanta països.

La finalitat dels rànquings anuals de la Llista de Persecució —que ha deixat la crònica de com Corea del Nord ara té competidors, a mesura que la persecució empitjora cada cop més— és guiar les pregàries i generar un enuig més efectiu, alhora que es mostra als creients perseguits que no resten oblidats.

On hi ha la persecució de cristians més important avui dia?

Aquest any la llista dels 10 països amb més persecució varia poc. Després de Corea del Nord se situa l’Afganistan, seguit de Somàlia, Líbia, el Pakistan, Eritrea, el Iemen, l’Iran, Nigèria i l’Índia.

Nigèria ha entrat al top 10 per primer cop, després d’arribar a límits màxims en l’escala de mesurament de Portes Obertes pel que fa a violència. Aquesta nació, que té la població de cristians més gran d’Àfrica, se situa al lloc 9 globalment, però és al segon lloc, per darrere del Pakistan, en termes de violència, i al primer lloc pel que fa al nombre de cristians assassinats per raons relacionades amb la fe.

El Sudan ha sortit del top 10 per primera vegada en sis anys, després d’abolir la pena de mort per apostasia i de garantir —almenys teòricament— la llibertat de religió a la seva nova constitució, després de tres dècades de llei islàmica. Així i tot, segueix al número 13 de la llista, ja que investigadors de Portes Obertes han vist que alguns cristians de rerefons musulmà encara han de fer front a atacs, ostracisme i discriminació per part de les seves famílies i comunitats, mentre que les dones cristianes han de fer front a la violència sexual.

L’Índia continua al top 10 per tercer any consecutiu perquè “se segueix observant un increment de la violència contra les minories religioses com a resultat d’un extremisme hinduista tolerat pel govern”.

Mentrestant, la Xina ha entrat al top 20 per primera vegada en una dècada, a causa d’una “vigilància i censura creixents contra els cristians i altres minories religioses”.

D’entre les 50 nacions de la llista:

  • Dotze presenten nivells “extrems” de persecució, i trenta-vuit nivells “molt alts”. Unes altres quatre nacions fora del top 50 també entren a la categoria de nivell “molt alt”: Cuba, Sri Lanka, els Emirats Àrabs Units i Níger.
  • Dinou són a l’Àfrica (sis al Nord d’Àfrica), catorze són a l’Àsia, deu són a l’Orient Mitjà, cinc a Àsia Central i dos a l’Amèrica Llatina.
  • Trenta-quatre tenen l’Islam com a religió principal, quatre el budisme, dos l’hinduisme, una l’ateisme i 1 l’agnosticisme; deu tenen el cristianisme com a religió principal.

La llista del 2012 afegeix quatre nous països: Mèxic (número 37), la República Democràtica del Congo (número 40), Moçambic (número 45) i les Illes Comores (número 50).

Moçambic puja vint-i-una posicions (des de la posició seixanta-sis) “a causa de la violència d’extremistes islàmics a la província septentrional de Cabo Delgado”. La República Democràtica del Congo puja disset posicions (des de la posició cinquanta-set) “principalment a causa dels atacs contra cristians per part del grup islamista ADF”. Mèxic puja quinze posicions (des del lloc número 52) a causa de la violència creixen i la discriminació contra els cristians per part de traficants de drogues, bandes criminals i comunitats indígenes.

Quatre països cauen de la llista: Sri Lanka (anteriorment al lloc 30), Rússia (anteriorment al lloc 46), els Emirats Àrabs Units (anteriorment al lloc 47) i Níger (anteriorment al lloc 50).

Altres canvis importants al rànquing: Colòmbia puja 11 posicions, del lloc 41 al 30, a causa de la violència de les guerrilles, grups criminals i comunitats indígenes, i d’una creixent intolerància secular. Turquia puja 11 posicions, de la 36 a la 25, a causa de l’increment en la violència contra els cristians. Bangladesh puja set posicions, de la 38 a la 31, a causa dels atacs contra conversos al cristianisme entre els refugiats rohingya.

Tanmateix, hi ha altres tipus de persecució que poden pesar més que la violència [com s’explica més endavant]. Per exemple, la República Centreafricana cau 10 llocs, del 25 al 35, malgrat que la violència contra els cristians es manté en nivells extrems. Kènia cau sis posicions, de la 43 a la 49, malgrat que els atacs s’han “incrementat significativament”.

D’altra banda, el Sudan del Sud se situa entre les 10 nacions més violentes d’entre les que Portes Obertes fa seguiment (a la posició número 9), encara que no entra al top 50 de la llista (lloc 69).

Pel 25è aniversari de la llista, l’any 2017, Portes Obertes va publicar una anàlisi de les tendències en la persecució durant l’últim quart de segle. Les nacions del top 10 durant aquest període de 25 anys foren: Corea del Nord, l’Aràbia Saudita, l’Iran, Somàlia, l’Afganistan, les Illes Maldives, el Iemen, el Sudan, Vietnam i la Xina.

Cinc països apareixen tant a la llista dels 25 anys com a la llista top 10 de 2012; això és un senyal preocupant de l’estabilitat en la persecució, i així ho assenyala Portes Obertes.

Com són perseguits els cristians en aquests països?

Portes Obertes fa seguiment de la persecució basant-se en sis categories, incloent-hi tant la pressió social i com la governamental sobre individus, famílies i congregacions, i fa una menció especial al cas de les dones.

Però quan la violència es considera com una categoria aïllada, el top 10 canvia dramàticament: només hi resten el Pakistan, Nigèria i l’Índia. De fet, ara hi ha 20 nacions que són més mortíferes per als cristians que no pas Corea del Nord.

Els martiris registrats a escala mundial han pujat fins als 4.761 a l’informe de 2021, una pujada del 60 per cent si considerem els 2.983 comptats l’any anterior i per sobre de les 4.305 morts registrades a l’informe de 2019. (Portes Obertes és conegut per preferir estimacions més conservadores que altres grups, que sovint situen el nombre de martiris en 100.000 l’any.)

Nou de cada deu cristians morts per la seva fe van ser-ho a l’Àfrica, i la resta a l’Àsia. Nigèria va ser líder mundial, amb 3.530 martiris confirmats per Portes Obertes per la llista de 2021.

El segrest de cristians ha pujat fins als 1.710, des dels 1.052 comptats l’any anterior, que va ser la primera vegada que aquesta categoria s’ha fet servir en el seguiment per Portes Obertes. Nigèria encapçala la llista, amb 990.

La Xina és el principal violador en el cas de les dues categories anteriorment estudiades per Portes Obertes.

Beijing ha arrestat, empresonat o detingut sense càrrecs 1.147 cristians per raó de la seva fe, del total de 4.277 al món. Aquest recompte de Portes Obertes veu un increment des dels 3.711 casos de l’any passat, i dels 3.150 de l’any 2019.

D’altra banda, els atacs i els tancaments forçosos d’esglésies van pujar fins als 4.488 globalment. A l’informe de l’any passat aquest número s’havia disparat, dels 1.847 als 9.488, amb la Xina sent responsable de 5.576 tota sola.

Portes Obertes avisa que, a diversos països, les violacions anteriors són molt difícils de documentar amb exactitud. En aquests casos s’arrodoneixen les xifres, sempre tendint a estimacions més conservadores.

Aquesta recerca és certificada i verificada per l’International Institute for Religious Freedom, una xarxa amb seu a Alemanya que rep el suport de l’Aliança Evangèlica Mundial.

Per què són perseguits els cristians a aquests països?

El motiu principal varia entre països; entendre millor les diferències pot ajudar els cristians d’altres nacions a pregar pels seus germans i germanes en Crist, i fer-ne una defensa més efectiva.

Per exemple, malgrat que l’Afganistan és el segon país amb més persecució, i una nació oficialment musulmana, el motiu principal de la persecució, segons la recerca de Portes Obertes, no és l’extremisme islàmic sinó les disputes ètniques, o el que l’informe anomena “opressió per part de clans”.

Portes Obertes classifica les causes primàries de persecució dels cristians en vuit categories:

Opressió islàmica (29 països): Aquesta és la causa principal de persecució de cristians a més de la meitat dels països de la llista, incloent-hi 5 dels 12 en què els cristians pateixen nivells “extrems”: Líbia (4), el Pakistan (5), el Iemen (7), l’Iran (8) i Síria (12). La majoria dels 29 són nacions amb l’Islam com a religió oficial o amb majories musulmanes; nogensmenys, 7 d’elles tenen, de fet, majories cristianes: Nigèria (9), República Centreafricana (35), Etiòpia (36), República Democràtica del Congo (40), Camerun (42), Moçambic (45) i Kènia (49).

Opressió per part de clans (6 països): Aquesta és la causa principal de persecució de cristians a l’Afganistan (2), Somàlia (3), Laos (22), Qatar (29), Nepal (34) i Oman (44).

Paranoia dictatorial (5 països): Aquesta és la causa principal de persecució de cristians a cinc països, principalment a l’Àsia Central en països amb majories musulmanes: l’Uzbekistan (21), Turkmenistan (23), Tadjikistan (33), Brunei (39) i el Kazakhstan (41).

Nacionalisme religiós (3 països): Aquesta és la causa principal de persecució de cristians a tres nacions asiàtiques. Els cristians són posats al punt de mira principalment pels nacionalistes hindús a l’Índia (10), i per nacionalistes budistes a Myanmar (18) i Bhutan (43).

Opressió comunista i postcomunista (3 països): Aquesta és la causa principal de persecució de cristians a tres països, tots ells a l’Àsia: Corea del Nord (1), la Xina (17) i el Vietnam (19).

Proteccionisme per part de denominacions cristianes (2 països): Aquesta és la causa principal de persecució de cristians a Eritrea (6) i Etiòpia (36).

Crim organitzat i corrupció (2 país): Aquesta és la causa principal de persecució de cristians a Colòmbia (30) i Mèxic (37).

Intolerància secular (0 països): Portes Obertes estudia aquesta causa de persecució de cristians, però no és la causa principal de persecució en cap dels 50 països estudiats.

Quines són les principals tendències que es troben en la persecució de cristians?

Portes Obertes ha identificat quatre tendències, noves o ja existents, que expliquen per què i com han estat perseguits els cristians per causa de la seva fe durant l’últim any.

En primer lloc, la pandèmia ha ofert una nova via de persecució; Portes Obertes ha documentat discriminació contra cristians a l’hora de rebre ajuda contra la COVID-19 a Etiòpia, Malàisia, Nigèria, el Vietnam i a l’Orient Mitjà.

A l’Índia, on més de 100.000 cristians van rebre ajuda d’entitats col·laboradores de Portes Obertes, el 80 per cent va informar que anteriorment “se’ls havia descartat als punts de distribució de menjar. Alguns van caminar diverses milles i van ocultar la seva identitat com a cristians per obtenir menjar a altres llocs”, van observar els investigadors. Portes Obertes també ha rebut informes de “cristians de zones rurals als qui se’ls havia negat ajuda” a Myanmar, Nepal, el Vietnam, Bangladesh, el Pakistan, l’Àsia Central, Malàisia, el Nord d’Àfrica, el Iemen i el Sudan. “De vegades aquest rebuig va ser portat a terme per part de funcionaris, però amb major freqüència va ser portat a terme per caps i consells tribals o per altres líders locals”.

Portes Obertes també assenyala:

“La pandèmia global va deixar la persecució més al descobert que mai abans, senzillament perquè hi ha hagut molta gent que ha necessitat ajuda. La discriminació i opressió clares soferta pels cristians l’any 2020 no poden ser oblidades, fins i tot quan la crisi de la COVID-19 es vagi esborrant de la nostra memòria col·lectiva”.

Els confinaments per raons de salut pública també van fer que molts creients fossin més vulnerables. “Els cristians que abandonen la fe majoritària [de la zona on viuen] per seguir a Crist saben que s’arrisquen a perdre el suport de les seves parelles, famílies, tribus i comunitats, així com de les autoritats locals i nacionals”, apunten els investigadors. “Si perden ingressos a causa de la COVID-19, no poden recórrer a les xarxes de suport tradicionals”. Així, líders eclesials, des d’Egipte fins a l’Amèrica Llatina, han explicat a Portes Obertes que la prohibició dels serveis a les esglésies va generar una caiguda d’un 40 per cent dels donatius, reduint els seus ingressos i la capacitat de les seves congregacions d’oferir assistència a la resta de la comunitat.

Portes Obertes posa en relleu:

“La majoria de conversos provinents de fes majoritàries van dir que els confinaments deguts a les quarantenes per la COVID-19 van tancar-los amb aquells que mostren un major antagonisme cap a la seva fe en Jesús. Això va tenir una especial incidència en dones i criatures. Per a milions de cristians, la feina, l’educació i altres interessos fora de la llar representen períodes de calma breus en la persecució que pateixen regularment. Per tant, mentre va haver-hi confinaments, aquestes treves van deixar d’existir”.

“També hem rebut informes que apunten que el segrest, la conversió forçosa i els matrimonis forçosos de dones i nenes van incrementar-se durant la pandèmia, a conseqüència d’una major vulnerabilitat. A més a més, alguns llocs de l’Amèrica Llatina que són vulnerables a les bandes de narcotraficants han esdevingut encara més perilloses pels cristians, ja que la pandèmia ha fet que disminuís la presència de les autoritats a càrrec del manteniment de l’ordre”.

En segon lloc, una altra tendència clau ha estat la creixent vigilància i supervisió dels grups religiosos a través de vídeo i mitjans digitals, així com les millores i la proliferació de les tecnologies de supervisió.

“La Xina manté que va prendre mesures decisives per contenir la COVID-19 després que la presència del virus es disparés a Wuhan”, apunten els investigadors de Portes Obertes. “Però pels 97 milions de cristians al país, el cost en restriccions severes ha estat alt: la vigilància va arribar fins a dins de les seves llars, va haver-hi seguiment de l’activitat de les persones, tant en línia com fora de línia, i les seves cares van quedar registrades a la base de dades de Seguretat Pública”.

Segons l’informe:

“Els informes provinents de províncies com Henan i Jiangxi ens diuen que ara hi ha càmeres amb software de reconeixement facial dins de tots els centres de culte aprovats per l’Estat. Els informes diuen que moltes d’aquestes càmeres s’han instal·lat al costat de les càmeres tradicionals de circuit tancat; però les noves càmeres estan connectades a l’Oficina de Seguretat Pública, i això significa que la intel·ligència artificial pot connectar-se instantàniament a altres bases de dades governamentals. El software de reconeixement facial està enllaçat al ‘Sistema de Crèdit Social” xinès, que controla la lleialtat dels ciutadans als principis bàsics del comunisme”.

De manera similar, els investigadors de Portes Obertes informen que a l’Índia “les minories religioses tenen por que les aplicacions que fan seguiment de contactes incloguin funcionalitats que no s’han detallat originalment, i que es faran servir per vigilar-los”.

En tercer lloc, la tendència de la “ciutadania lligada a la fe” segueix estenent-se. “A països com l’Índia i Turquia, la identitat religiosa cada vegada està més lligada a la identitat nacional; això vol dir que, per ser un indi ‘real’ o un bon turc, s’ha de ser hindú o musulmà, respectivament”, apunten els investigadors. “Això, sovint, es fomenta implícitament, si no explícita, pels governs al poder”.

Portes Obertes informa que:

“Enmig de l’augment del nacionalisme hinduista, els cristians indis reben pressions constants per part d’una propaganda estrident. El missatge ‘per ser indi, has de ser hindú’ significa que turbes segueixin atacant i assetjant els cristians, així com els musulmans. La creença que els cristians no són indis de veritat implica que la discriminació i persecució generalitzades sovint es porta a terme amb impunitat. L’Índia també continua bloquejant el traspàs de fons provinents de l’estranger a molts hospitals i escoles cristians, així com a organitzacions de l’església; tot això amb l’excusa de protegir la identitat nacional índia”.

“A Turquia, el govern turc també ha assumit el rol de protector nacionalista de l’Islam. Santa Sofia (o Hàgia Sofia) originalment fou una catedral, i després una mesquita, fins que la Turquia moderna va decidir fer-ne un museu. Però el juliol de 2020 el president turc va convèncer un tribunal de justícia que es convertís de nou en mesquita, enfortint així el nacionalisme turc. “La influència i els objectius nacionalistes turcs s’estenen més enllà de les seves fronteres; notablement, en el seu suport a l’Azerbaidjan en el conflicte amb Armènia”.

En quart lloc, els atacs, majoritàriament per part d’extremistes musulmans, van augmentar malgrat els confinaments causats pels coronavirus. “A gran part del món, la violència contra els cristians va disminuir durant la pandèmia de la COVID-19”, apunten els investigadors, però els cristians a l’Àfrica subsahariana “van fer front a nivells de violència un 30 per cent superiors que l’any anterior”.

Portes Obertes apunta:

“Alguns centenars de viles a Nigèria, majoritàriament cristianes, van ser o bé ocupades o bé saquejades per militants islamistes de l’ètnia de pastors nòmades Hausa-Fulani; en alguns casos també es van destruir camps i collites. Boko Haram, una escissió d’Estat Islàmic a l’Àfrica Occidental, filial d’ISIS, segueix turmentant Nigèria i el nord del Camerun”.

“A la regió del Sahel, al sud mateix del desert del Sàhara, l’extremisme islàmic es veu alimentat per la injustícia i la pobresa. Aquests grups extremistes s’aprofiten dels governs fallits, i així gihadistes armats despleguen la seva propaganda, recluten tropes i porten a terme atacs regulars. Aquest any alguns grups van prometre fer la guerra contra els ‘infidels’ com els cristians; afirmen que ‘Al·là ens castiga a tots’ amb la pandèmia a causa dels infidels”.

“A Burkina Faso, fins temps recents coneguda per l’harmonia entre les religions musulmana i cristiana, un milió de persones, el que representa una de cada vint persones de la població, són desplaçats, i milions passen gana, com a resultat de la sequera i la violència. L’any anterior Burkina Faso va entrar per primera vegada, de forma dramàtica, a la Llista Mundial de la Persecució. Aquest any els extremistes islàmics continuen atacant esglésies, amb 14 morts en un atac i 24 en un altre”.

Quines diferències i similituds hi ha entre la WWL (Llista Mundial de la Persecució) i la resta d’informes més importants sobre persecució religiosa?

Portes Obertes creu que és raonable dir que el cristianisme és la religió més greument perseguida al món. Alhora, admet que no existeix documentació comparable per a la població musulmana mundial.

Altres estudis sobre la llibertat religiosa al món corroboren moltes de les troballes de Portes Obertes. Per exemple, l’última anàlisi del Pew Research Center sobre hostilitat governamental i social contra grups religiosos va assenyalar que l’any 2018 hi havia cristians assetjats a 145 països, més que cap altre grup religiós. Els musulmans pateixen assetjament a 139 països, seguits pels jueus a 88 països.

Quan s’examina només l’hostilitat per part de governs, els musulmans patien assetjament a 126 països, mentre que els cristians ho feien a 124 països, segons Pew. Quan s’examina només l’hostilitat per part de la societat, els cristians patien assetjament a 104 països, mentre que els musulmans ho feien a 103 països.

Els investigadors i investigadors de camp de Portes Obertes fan seguiment de totes les nacions del món, encara que se li presta més atenció a 100 nacions, amb un enfocament específic sobre les 74 amb nivells “alts” de persecució (és a dir, amb una puntuació per sobre de 40 en l’escala de 100 punts de Portes Obertes).

El rànquing de lala Llista Mundial de la Persecució 2021:

Posición

País

1

Corea del Nord

2

Afganistan

3

Somàlia

4

Líbia

5

Pakistan

6

Eritrea

7

Iemen

8

Iran

9

Nigèria

10

Índia

11

Iraq

12

Siriana

13

Sudan

14

Aràbia Saudita

15

Maldivas

16

Egipte

17

Xina

18

Myanmar

19

Vietnam

20

Mauritània

21

Uzbekistán

22

Laos

23

Turkmenistán

24

Algèria

25

Turquia

26

Tunísia

27

Marroc

28

Mali

29

Qatar

30

Colòmbia

31

Bangladesh

32

Burkina Faso

33

Tadjikistan

34

Nepal

35

República Centreafricana

36

Etiòpia

37

Mèxic

38

Jordània

39

Brunei

40

Congo

41

Kazakhstan

42

Camerun

43

Bhutan

44

Oman

45

Moçambic

46

Malàisia

47

Indonèsia

48

Kuwait

49

Kenya

50

Comores

[ This article is also available in English español Português العربية Français 简体中文 한국어 Deutsch Indonesian 繁体中文 русский, and Galego. See all of our Catalan (català) coverage. ]

Read These Next

close